21 de juny de 2010

Això és mal d'altura...


Silenci. Una calada a pulmó. Tos.
-Això és mal d'altura, no et deus haver aclimatat bé.
Evidentement no estàvem a molts metres d'altitud, però el patxaran i la cervesa ja deixaven veure els seus primers símptomes. I d'aquesta sortida a Belianes, en un finde catalogat de "maleza" màxima, va començar tot el tema del mal d'altura. Acompanyat per altres frases cèlebres com la del nostre estimat amic Jesús Calleja, "hay rutas que no las abre ni Calleja", o d'altres com la del nostre Mestre Estallicó, que ens repetia una i altra vegada que "eh tio, s'ha girat viruji"... i m'han fet pensar en la possibilitat de crear un blog per anar recopilant cada una de les nostres experiències.





La nit començava a caure. Les tendes muntades, slickline en funcionament, cerveses, Etxeko...



El mestre donant intruccions a un dels seus deixebles, Pepvolats.


El mal d'altura va deixar sense forces a aquest fill de la maleza.



Primer intent de Pepvolats. 6c.


La nit va ser ben poc productiva (parlant en termes d'escalada),
tot i que l'endemà pel matí es van realitzar bons blocs, i es va escalar amb més ganes i més encert que no pas la nit abans. Tot i això aquesta nit va deixar moltes frases i moments pel record.


Maleza per Belianes.











Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada